Un dia de març del 1969, la Jane Mixer, que aleshores tenia vint-i-tres anys, anava cap a casa els seus pares per dir-los que es casava; a través del butlletí del campus universitari on estudiava Dret s’havia posat en contacte amb un desconegut per viatjar junts en cotxe. Van trobar el seu cos l’endemà al matí, l’havien estrangulada i li havien disparat dos trets al cap. Sis dones més havien estat assassinades i la policia va assumir que la Jane també havia estat víctima d’un suposat assassí en sèrie condemnat al cap de poc. Amb tot, el cas de la Jane, oficialment, havia quedat sense resoldre, i Maggie Nelson va créixer perseguida per la possibilitat que l’assassí de la germana de la seva mare encara fos lliure. Al cap de tres dècades, just quan Nelson estava a punt de publicar un llibre de poemes sobre la mort de la seva tia, i en una coincidència quasi extraordinària, una prova d’ADN va portar a l’arrest d’un nou sospitós, fet que va provocar la reobertura del cas i el judici brutal i estrany que va seguir, i que va encendre encara més l’interès de Maggie Nelson per aquell crim. Però Les parts vermelles és molt més que un cas real d’assassinat, investigació i judici: en aquesta història, Maggie Nelson hi trena també el testimoni d’una infantesa i una joventut marcades per la pèrdua, la mort, el misteri i la traïció, i desgrana les conseqüències, tant personals com polítiques, de l’obsessió col·lectiva amb la mort violenta de dones.
