Teresa Pàmies anomenava agitadors de consciències a les i els mestres de la República que van fer de les terres de Lleida un cau de renovació pedagògica.
Un relat a mig camí de la memòria i la ficció que mostra les experiències personals i professionals d’uns docents, el Martí i la Maria, convençuts que l’educació i la cultura eren fonamentals per l’avenç social.
La novel·la mostra el que va suposar l’adveniment de la República, el grup Batec, l’Escola Activa i les Tècniques Freinet, la Federació dels Treballadors de l’Ensenyament (FETE), les Missions Pedagògiques, la guerra, les Milícies de la Cultura, les Brigades Internacionals, la vida als camps de concentració, l’exili, el retorn a la Lleida de la postguerra i la repressió; fins arribar a un temps carregat de dubtes, esperances i contradiccions: el de la transició a la democràcia.
La segona part, “recuperem-los de l’oblit”, és un glossari de diversos d’aquells agitadors de consciències sobre els quals l’urc feixista decretà el silenci.
La recerca bibliogràfica, les xarxes socials, la visita als arxius -el de la UdL, entre ells – i les fonts particulars, orals i escrites, han fet possible aquest relat.
