“L’aire era tan fred que havia aturat la vida a la vall del Cinca i
no s’hi movia ni un ocell, ni una guilla, ni un conill. Ni una fulla
d’arbre aconseguia caure a través de l’aire glaçat i quiet... els
guàrdies vigilaven, embolicats amb capes de llana, els rostres
somnolents per la vetlla i el fred que els havia masegat els
ossos... però cap d’ells no perdia de vista el camí de Barbastre
per on, com a única nota viva d’aquell paisatge aturat, pujava
un carro carregat de baguls i caixes, guiat per dos conductors
impertorbables que vestien els hàbits burell dels sergents
templers, i amb mà ferma dirigien les bèsties directament
cap al castell”.
Així comença el segon lliurament de El Llibre de les Coses,
La Companyia del Cocodril. Què duu el carro? Sens dubte,
males notícies. Això no obstant, en Pere de Boisançó, en
Peret el conill, el Renegat, el pardal, al-Muhajir, al-Murtad,
sobreviurà, fins i tot, al fat infaust de morir uns quants cops
en terres llunyanes.
