Aquests dies que la lluna il·luminala serralada que ens assetja per totes bandes,penso més que mai en el teu cosquan el desig l'enfocaen hores intempestivesi resplendeix com un paisatge nevat:sempre que t'incorpores damunt meui desplegues tot el teu encanteri,què puc sinó dir que m'enlluernesi em rendeixo als atributs del teu cos?Quan després d'una nit d'amorem desperto i et veig damunt del llittota abandonada a la soncom un ram desfet de pellque ja no em pertany,sé que tornes a allunyar-te'mi que cada matí recomençala conquesta de l'un per l'altrefins a topar-nos i envestir-nos,cansats però pletòrics,al rovell de la nit.