La dominació política de l’Estat espanyol sobre Catalunya no és fruit d’una mà invisible, d’una legislació immutable o del caràcter mel·liflu dels catalans. Que tres-cents anys després de l’annexió, Catalunya continuï essent una regió d’Espanya depèn en bona mesura de poders fàctics i empresarials encarnats en noms i cognoms, els més rellevants dels quals encapçalen l’elit social i econòmica del país. Aquest patriciat —membres d’antigues nissagues o nouvinguts hàbils en aprofitar conjuntures— ha sabut relacionar-se amb el poder espanyol i no ha dubtat de col·laborar-hi, fins i tot sota règims que buscaven la nostra anihilació com a poble.
La trama contra Catalunya identifica els agents contraris a la independència que actuen al nostre país, catalans que des de posicions destacades han apostat per l’autodestrucció de la seva identitat a canvi de privilegis econòmics i socials.
No tots els enemics de Catalunya vénen de fora.