«Barcelona. Raval. El sol, que ha sortit fa poca estona, entra a través de la finestra trencada i cau sobre una fotografia en blanc i negre de Joan Colom, també al damunt d’una mata de pols, d’una desena de folis escrits una mica greixosos i de la pota d’un escarabat que fuig».
Un jove que estudia les grans obres de la literatura barcelonina s’adorm a la biblioteca, exhaust, i totes les seves fitxes d’estudi comencen a prendre vida: els personatges fugen de la sala per reviure una Barcelona oblidada i irremeiablement perduda. Al llarg de deu contes, l’autora d’aquest recull, com un autèntic camaleó, es posa en la pell i la prosa d’algunes de les obres més importants de la nostra història literària, alhora que traça un gran recorregut per les diferents etapes de la ciutat i acaba amb el relat demolidor d’una contemporaneïtat corcada pel turisme.
«Fer el que fa Amaranta Sbardella a Barcelona nua és directament una festa de la creació i la recreació».
(David Guzman)
Amaranta Sbardella (Roma, 1984) combina la recerca literària amb l’activitat com a editora i traductora per a importants edi-torials. Ha viscut a Barcelona. Ha traduït a l’italià obres com Incerta glòria, de Joan Sales, o La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig i Permagel, d’Eva Baltasar. És autora de diversos estudis sobre els mites grecs i les literatures ibè-riques, recentment ha publicat Il mostro e la fanciulla. Le riscritture di Arianna e del Minotauro nel Novecento.
