«Si em moro aquesta nit…» Així comença Isabel-Clara Simó aquests relats. Un conjunt de petites històries protagonitzades per un seguit de personatges anònims, sovint insatisfets o maltractats per la vida, d’altres somiadors –des d’un home preocupat per les tensions en el seu entorn laboral a un extreballador que decideix venjar-se dels bancs oferint lloguers gratuïts–, o un altre que experimenta sentiments d’inferioritat per les crítiques a què el sotmet la parella.
Uns contes que, com petites píndoles de vida, constitueixen un itinerari social i íntim d’una sèrie de persones en el seu dia a dia. El retrat dels seus conflictes –l’envelliment, la infidelitat, la gelosia, els desitjos sexuals–, les seves contradiccions quotidianes, personals o laborals, conformen un fresc ric i viu del desencís vital i alhora un mirall dels temps actuals. Però de les individualitats, saltem, en l’últim conte, Le Cirque de la Terre, a una divertida i crua caricatura de la societat catalana.