Anna, soror... tracta d’un tabú social, el desig entre germans que no pot ser satisfet. Fou escrit el 1925, però no va sortir publicat fins al 1933, tot i que la seva versió definitiva és del 1981. El retrat de Valentine, la mare dels dos germans, s’assembla, i molt, a la personalitat de Jeanne de Vietinghoff: una dona molt creient, indulgent, afectuosa i intel·ligent.
Aquest llibre és, potser, l’únic relat de Yourcenar que no parteix de fonts biogràfiques. Els estudiosos de l’escriptora belga sabem que, en la major part de les seves obres i sota l’estratègia literària de la disfressa, els protagonistes solen ser ella mateixa i la constel·lació d’éssers que estimava: el seu pare; Jeanne de Vietinghoff; André Fraigneau, el seu gran amor no correspost...
Yourcenar va ordir una teranyina literària que ens porta des d’Alexis (nom del fill petit de Jeanne) fins a la Marcella de La moneda del somni (la mateixa Marguerite), passant per Sophie i Éric von Lhomond (ella i Fraigneau) i pels protagonistes dels diferents relats de Focs.
Una narració breu plena d’evocacions a la ciutat del Vesubi i de moments de notable intensitat.
