La Companyia de teatre Rocaguinarda va ser creada, fa 17 anys, dins del projecte associatiu i cooperatiu de la nostra Cooperativa.

La seva impulsora i directora, Gemma Palomar, prové al seu torn de l’entitat del barri de Gràcia El Nostre Casal, on va desenvolupar, des de la seva formació a l’Institut del Teatre, activitats teatrals infantils.

Des de bon començament, el grup ha assajat de forma continuada a la xarxa de Centres Cívics del barri, primerament al CC Torre Llobeta i des de fa més d’una dècada al CC del Guinardó, convertint-nos en el grup estable d’aquesta darrera entitat.

Com a companyia de teatre amateur, hem procurat sempre que l’activitat teatral d’assaig i representació vagi acompanyada d’altres de tipus formatiu, com cursos de maquillatge i veu, o l’aprenentatge que d’altres grups –siguin amateurs o professionals– ens ha donat veure les seves representacions.

D’altra banda, hem de dir que la nostra Companyia forma part de la Federació Catalana de Grups de Teatre Amateur.

Quines són les nostres preferències teatrals? Pensem que ens movem tant en una línia clàssica, com en la de les innovacions formals, sempre en un afany continu d’evolució i superació.

En aquest sentit, direm que hem treballat autors del teatre universal com Molière, Shakespeare, Cervantes o Goldoni, igual que autors catalans com Sergi Belbel, David Plana o Paco Mir.

Al mateix temps, hem intentat universalitzar el fet comunicatiu teatral amb la utilització de formats audiovisuals en obres actuals com La ciutat es desperta radiant, la incorporació de músiques modernes a El somni d’una nit d’estiu o El misantrop, entre d’altres, o l’allunyament de espais escènics més clàssics per representar les accions envoltats del públic, com vam ver a Dotze sense pietat o a Somni.

La darrera obra que hem preparat és El misantrop, la gran obra de Molière. En ella, el temps de l’acció, així com els temes de la hipocresia i la sinceritat que tracta, són ben actuals. I sobre això, com a contrapunt, hem volgut deixar el vers de l’autor i de la traducció catalana de Joan Oliver.

Obres del repartiment:

–          Les noces de Fígaro, de Caron de Beaumarchais

–          El malalt imaginari, de Molière

–          Un barret de palla d’Itàlia, d’Eugène Labiche

–          Calç i rajoles, de Joan Brossa

–          La dona incompleta, de David Plana

–          Criatures, de diversos autors (Sergi Belbel, David Plana, Joan Ollé i David Plana, entre d’altres)

–          No és fàcil, de Paco Mir

–          No hi ha pany que tanqui, de Felip Gallard

–          Els enamorats, de Carlo Goldoni

–          Amour non partagé, basada en textos de Dorothy Parker i Quim Monzó

–          La malalta fingida, de Molière

–          Entremeses, de Miguel de Cervantes

–          La ciutat es desperta radiant, de Jordi Sala

–          El somni d’una nit d’estiu, de W. Shakespeare

–          Clandestins, de Ferran Farré

–          Dotze sense pietat, de Reginal Rosé