Als anys 1920 i 1930 pràcticament tots els ateneus llibertaris de ciutats com Barcelona o València tenien una secció d’esperanto, llengua que havia esdevingut un element essencial de l’ideari àcrata.
Com sorgeix aquest vincle? Per què s’interessen els llibertaris per l’esperanto?
Aquest llibre presenta, per primera vegada, un estudi rigorós i sistemàtic sobre les bases històriques de la relació entre l’esperanto i l’anarquisme. Des dels socialistes utòpics fins a Malatesta, passant per Tolstoi, Pi i Margall, Reclus, Ramus, Landauer, Li o Sakae.