“Com tants altres dissabtes, els tres germans tornen a estar reunits al saló de casa de la Louise. Tots els papers trobats, escampats damunt la tauleta de centre. A hores d’ara ja han passat per les mans de tots, el diari de l’Hélène i les cartes de l’Édouard, de l’André, de l’avi Paul…”
Funcionant com un engranatge de peces subtils, la tendresa i l’acolliment de la càlida tia Louise uneix, al voltant d’una taula sempre parada amb quelcom per beure i menjar, els cors dels seus nebots, primer crispats i ressentits, i gradualment, més apaivagats i endolcits a mida que van podent desvelar els secrets de la vida intensa de la seva mare Hélène. Ells tres, la Isolde, la Juliette i el René, recorreran els camins de la memòria a través dels escrits i les cartes que troben de la mare i, amb l’ajuda inestimable de la Louise, que els anirà omplint aquells forats que el record o les cartes no podran curullar, esvaint així l’entramat d’incògnites que els oprimien i descobrint amb emoció que son fills d’un amour fou.
L’autora amaneix el relat corprenedor, convidant-nos a passejar amb l’Hélène per la ciutat de Ginebra, a seure en els bancs del Jardí Anglès, davant mateix de la riba del llac, per delectar-nos en la contemplació del Jet d’Eau, l’emblema de la ciutat, o a gaudir de romàntiques i suculents vetllades, embolcallades amb les notes d’un piano que toca Plaisir d’amour.
La música també té un rol important en aquesta novel·la, molt especialment el lied de Brahms Von ewiger Liebe, que per a la parella protagonista és com un himne, una declaració de principis.
