La Rosa de Foc s’havia encès en revolta anys abans i es
mantenia brasa encesa. En aquest clima de revolta latent,
el Noi del Sucre arribà a Barcelona des de la seva Lleida
natal per a donar-se a la lluita pels drets socials en la seva
militància en la CNT. Salvador Seguí havia entès que la
lluita havia d’ocupar tots els fronts i que, tots els mitjans
necessaris implicava cobrir des de la resposta armada
contra el pistolerisme de la patronal i la burgesia fins la
batalla de les idees. Precisament, esbirros del Sindicat
Lliure van cosir-lo a trets en ple carrer protegits per una
aliança entre la patronal, governació i la dreta política.
No van suportar la victòria de la Vaga de la Canadenca
que proclamava: 8 hores de treball, 8 hores d’esbarjo,
8 hores de descans. Com que les victòries no són per
sempre —com tampoc ho són les derrotes—, hem de
vetllar pels drets socials, encara.
